Però quantes dents tenen???

Aquesta és la pregunta deseperada d'uns pares en veure que des de fa mesos i mesos les dents del seu fill no paren de molestar-lo.

Seguint una pauta temporal més o menys regular, ens trobem que el nen cada X setmanes està irritable, tot el dia amb coses a la boca, baveja, menja malament, dorm pitjor, i té les genives inflamades. Tot això és el que la sortida d'una dent provoca en el nen. I és lògic, perque li fa mal (hi ha pediatres que diuen que la sortida de les dents no fa mal... no sé si han tingut fills, perque amb una mini-enquesta casolana es pot comprovar que la majoria de nadons ho han passat força malament...).

Podem ajudar-lo donant-li coses fredes per mossegar: des d'un mossegador fins al mateix xumet posat a la nevera, passant per una carrota (una pastanaga) o un crostó de pa. També fent-li un massatge a les genives, amb el dit o amb un glaçó de gel (molt complicat, ja aviso).
És important eixugar-li bé les bavalles, ja que acostumen a irritar molt la pell. Posar-li crema protectora va molt bé, però si té la pell delicada, no us amargueu...

La dentició no provoca febre, ni diarrees, ni problemes digestius, ni refredats. Però jo crec que les defenses deuen estar sempre baixes en aquests moments, perquè no hi ha sortida de dent que no vagi acompanyada d'algun episodi de febrina (37.5º-38º), alguna diarrea o un culet ben encetat...De totes maneres sempre és aconsellable demanar consell al pediatra quan es dóna algun símptoma d'aquests, hi hagi o no hi hagi sortida de dent.

Però fins quan durarà tot això????
Doncs la cronologia és força variable, però sol anar dels 6 als 36 mesos. Uffff.....
Al final de l'escrit us deixo un esquema de l'ordre de sortida, tot i que val més no agafar-se'l al peu de la lletra, ja que és variable, i el fet que un nen d'1 any només tingui les dues dents incisives de baix no ens ha de preocupar excessivament (el pediatra evaluarà si és un problema o no). A més a més, la genètica hi té molt a veure: si als pares els va tardar molt en sortir, al nen li passarà el mateix, i a l'inversa.

Per tant, val més tenir paciència, alleugerir-li el dolor com puguem, i esperar que el nostre fill sigui dels "ràpids" en la dentició.

Patufa