Michel Odent:"El bebé es un mamífero"

Estic acabant de llegir el llibre "El bebé es un mamífero", de Michel Odent, reconegut obstetra que va introduïr el part a l'aigua i sales de part acollidores a la maternitat de Pithiviers, a França, ja fa més de 30 anys. Odent és considerat una autoritat internacional en l'atenció al part dins els moviments per la humanització del naixement.

Deixant de banda que algú, quan va sentir que estava llegint aquest llibre, només se li va acudir a dir "vaja, que intel·ligent aquest paio! Si ja ho sabem que som mamífers...no ha descobert res de nou!", aquest és un llibre molt recomanable per totes aquelles persones que creuen en un part respectat i respectuós, que pensen que ni l'embaràs és una "malaltia" ni el part ha de ser una intervenció, que volen tornar als orígens, a la naturalitat, a l'arrel mamífera.

És un llibre curt i fàcil de llegir, que no sé si ho és, però crec que hauria de ser un dels llibres de capçalera de llevadores i llevadors, obstetres i fins i tot ginecòlegs.

"El bebé es un mamífero" reflecteix amb molta claredat i vehemència la idea d'Odent del que ha de ser el naixement: un procés respectuós amb la mare i el nadó, sense violència, íntim, natural, mamífer...

Amb expressions com "reflex d'ejecció fetal", "por fisiològica", "hormona de l'amor", "instint de nidificació", "deshumanització del part" o "revolució calostral", Odent ens endinsa al món del part com a fet natural, eliminant allò específicament humà i satisfent les necessitats com a mamífers que som.

Us el recomano, canviarà la percepció que teniu del part i del que l'envolta. I, encara que alguna afirmació us sobtarà en un principi (com la de que el pare de la criatura no hauria de ser present al part), els arguments que dóna són sòlids i interessants, i que fa que la seva lectura no deixi indiferent.

Finalment, us deixo un fragment que a mi em va emocionar fins a límits insospitats. Espero que a vosaltres també.

Patufa

Para dar a luz a su bebé, la madre necesita "privacy", no sentirse observada. el bebé que acaba de nacer necesita pegarse a la piel de su madre, al olor de su madre, al pecho de su madre... necesidades que los humanos han aprendido a descuidar, a ignorar, incluso a negar.

Las sociedades humanas -tribu, familia extensa, padre- tienen lecciones que aprender tanto de nuestros primos más cercanos como de los lejanos.

No hace falta que nos preocupemos por la humanización.

Cuando los grupos humanos hayan encontrado su papel protector de la madre y su bebé -en lugar de inmiscuirse en su relación- la humanización vendrá por sí sola. La madre sabrá cómo usar la libertad de manos y brazos que nos proporciona nuestra especie... y descubrirá el arte de mecer. Sabrá acompañar su ritmo y su balanceo con sonidos melódicos, con palabras... y la auténtica lengua materna, la que enseñan las canciones de cuna, renacerá.

Michel Odent, El bebé es un mamífero