QUI SOM

Si tens fills (o planeges tenir-los) , si tens dubtes sobre la criança, si t'agradaria trobar un grup de pares/mares que et poguessin ajudar, recolzar..si busques informació sobre la Lactància Materna, sobre l'alimentació complementària o sobre el son dels infants, si les teves nits són mogudes, si fa poc que has tingut un bebé i estàs en ple post part i ningú t'entén, o simplement, t'agradaria compartir amb nosaltres les teves experiències, no ho dubtis, VINE! Ens podràs trobar el SEGON I QUART DISSABTE DE CADA MES al Centre Cívic de PLA DE PALAU (COSTAT PARC MIGDIA) de 16.30 a 18.30

dimecres, 13 de febrer de 2008

MAMA, NO TINC SON!

Qui més, qui menys, algú s'haurà trobat alguna nit amb uns ullets esbatanats que diuen: MAMA, NO TINC SON!!!

Algunes ens hi hem trobat més d'un dia i més de dos. Algunes vegades ho solucionem amb els consells de tal metge o amb les recomanacions de tal amiga... D'altres, desesperats, ens llegim llibres i llibres i articles i tot allò que ens cau a les mans que estigui relacionat amb el son dels infants.

Després de nits genials i de nits terribles, després de nits dormint tots a casa com lirons i de nits en vetlla, farcides de gemecs, sorolls, malestar i preocupació, he trobat el qüid de la qüestió!

Senyores i senyors: EN LA INFÀNCIA, LA SON ÉS MOLT VARIABLE.

Si en conjunt els fills dormen poc de nit, NO ET PREOCUPIS. Si et sembla que durant el dia estan espavilats i no es mostren cansats, significa que TOT VA BÉ.

Una altra cosa és que nosaltres no anem bé. Això... ja són figues d'un altre paner!!

heidi

2 comentaris:

Kudifamily ha dit...

je je,
costa assimilar-ho, però un cop ho fas i segueixes el teu instint les coses van millor.
Jo crec que el més dur és acceptar que qui té un problema ets tu, que no dorms i no descanses i el dia següent estàs de molt mal humor, que el teu fill de moment dorm el que pot/el que vol i que fins d'aquí uns anyets no se li regularitzarà aquesta faceta del son.
Tot rau en entendre que les teves necessitats de son i les seves no tenen per què coincidir, i que el millor és intentar conviure-hi... i tenir mooooolta paciència i bon humor (per anar passant les nits i per aguantar els consells-comentaris-xerrameques de tothom, que si ben despert de vegades cansen, amb hores de son perdudes aconsegueixen fer-te sortir la bèstia que tens a dins)

Heidi!!! ja has començat a esciure, ara no paris, eh???

Patufa

heidi ha dit...

Doncs sí, patufa, m'ha costat moltíssim assumir tot això que dius, però ara ja no veig les nits com una GUERRA sino que entenc que és una etapa de la vida que cal passar i la nostra obligació és tenir paciència i acompanyar els nostres fills amb tendresa i amor.

I sí, el més difícil és lluitar contra el què et diu la gent, fent-te sentir mala mare a cada moment...

Que fàcil és opinar quan no ets qui ho pateixes cada nit...!!