QUI SOM

Si tens fills (o planeges tenir-los) , si tens dubtes sobre la criança, si t'agradaria trobar un grup de pares/mares que et poguessin ajudar, recolzar..si busques informació sobre la Lactància Materna, sobre l'alimentació complementària o sobre el son dels infants, si les teves nits són mogudes, si fa poc que has tingut un bebé i estàs en ple post part i ningú t'entén, o simplement, t'agradaria compartir amb nosaltres les teves experiències, no ho dubtis, VINE! Ens podràs trobar el SEGON I QUART DISSABTE DE CADA MES al Centre Cívic de PLA DE PALAU (COSTAT PARC MIGDIA) de 16.30 a 18.30

dijous, 28 de febrer de 2008

Co-llit, societat i tele

Aquest títol tan estrany vé a compte d'un programa de televisió que van fer diumenge passat, 24 de febrer, a Tv3 i que es diu "Qui els va parir". No sé si el coneixeu, per això us he deixat l'enllaç.

Aquest dia, el programa tenia dos temes principals: els polls i el co-llit, el tema que em va interessar.

El co-llit, pels qui no sàpiguen el que és, en el nostre context és senzillament la pràctica de dormir amb els fills al mateix llit.

Per il·lustrar aquest tema, van gravar una nit a casa d'una familila formada per l'Alba, el seu marit i els seus fills, en Roc i la Jana. A l'Alba, les creadores del Grup de Suport la coneixem gràcies al fòrum on coincidim, i ella i el seu marit van explicar al programa com s'ho fan a l'hora de dormir tots junts. En el vídeo vam veure com dormien durant la nit coallitant els quatre, com explicaven que poden tenir una vida sexual satisfactòria encara que dormin plegats (veig que és una pregunta recurrent... en aquest cas la Jana n'és una bona prova, no?) , i com l'Alba deia que dormirien junts fins que els nens creiéssin convenient. També van fer una afirmació molt valenta (i gairebé "provocadora" en aquests temps que corren...), que és que ells no han deixat mai plorar cap dels seus fills, i que no ho faran mai.

Al plató, l'Helena Garcia-Melero (periodista, coneguda pels Telenotícies) "confessava" que a casa seva ells quatre també practicaven el co-llit, i també ho feia en Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets. Una psicòloga convidada, en canvi, desaconsellava completament aquesta pràctica, amb els arguments de sempre: els nens necessiten ser independents, necessiten el seu espai, i per tant dormir separats dels pares...

El que em va agradar del programa, a part que va mostrar el coallitament com una opció ben vàlida, és la sensació de normalitat que van transmetre tant la familia de l'Alba al vídeo, com la periodista i el cantant al plató. M'explico: per primera vegada no vaig veure el co-llit a la televisió interpretat com una mena de desviació o una moda "hippy" d'uns pocs pares, minoritari, propi de persones... raretes.

Dieu-me innocent, però crec que persones reconegudes, que per molta gent són tan quotidianes que gairebé sembla que formin part de la seva vida ( em refereixo a persones que surten sovint a la tele o a altres mitjans i que tenen un mínim de credibilitat ), parlin amb tota naturalitat de temes com el co-llit, el no deixar plorar, la criança afectiva, etc. ajuda a que la gent pugui veure aquesta manera de criar amb uns altres ulls.

Per que siguem francs, si molta gent considera que el Mètode Estivill és boníssim, és el més natural i lògic, i el millor que es pugui fer a l'hora d'educar els nostres fills, és perque durant aquests últims anys ens han bombardejat mediàticament: entrevistes, reportatges, regal del ditxós llibre en els súpers, etc.

No sé què n'opineu vosaltres, però a mi aquestes coses m'agraden, ajuden a normalitzar un xic tot aquest caos d'opinions, teories, etc.

Us deixo uns quants enllaços on es parla del co-llit, per si voleu més informació




Patufa

2 comentaris:

Ro ha dit...

Sí, jo tb vaig pensar el mateix quan vaig veure que l'Helena deia allò del collit d'una manera tan natural. I tb em fa decebre la psicòloga. De fet, el co-llit és un opció més, si els teus fills clapen només mirar el llit i no es desperten suposo que ni t'ho planteges però si veus que els costa i es desperten molts cops (com el meu), el més normal és buscar una solució pràctica. Com l'he sentit dir al CG el normal és que si algú ha de dormir sol sigui el que no tingui cap problema (el pare), que ja és prou grandet per dormir sol.

grup de suport a la criança ha dit...

Tens molta raó en això, Ro: el co-llit no deixa de ser una opció més. I ja està. No se n'ha de fer escarni ni tampoc una bandera si no hi creus, però sí que s'ha de respectar. La meva filla va a èpoques: ara dorm tota la nit amb nosaltres, ara només si es desperta, ara dorm tota la nit al seu llit...i nosaltres totes les opcions les veiem normals, perque pensem en el nostre bé com a familia. El més lògic, com tú dius, és que , si el teu fill dorm a qualsevol lloc, és dormilega de mena i no té problemes per adormir-se, no et plantegis el fet de coallitar...o potser sí, senzillament perque t'agradi estar en contacte amb ell, o a ell li agradi estar en contacte amb tú.