QUI SOM

Si tens fills (o planeges tenir-los) , si tens dubtes sobre la criança, si t'agradaria trobar un grup de pares/mares que et poguessin ajudar, recolzar..si busques informació sobre la Lactància Materna, sobre l'alimentació complementària o sobre el son dels infants, si les teves nits són mogudes, si fa poc que has tingut un bebé i estàs en ple post part i ningú t'entén, o simplement, t'agradaria compartir amb nosaltres les teves experiències, no ho dubtis, VINE! Ens podràs trobar el SEGON I QUART DISSABTE DE CADA MES al Centre Cívic de PLA DE PALAU (COSTAT PARC MIGDIA) de 16.30 a 18.30

dilluns, 18 de febrer de 2008

Encara som pocs els que pensem així...

Aquest és el pensament que em va venir al cap ahir diumenge després d’escoltar una entrevista al Dr. Carlos González que li van fer a RAC1 al programa Via Lliure (podeu escoltar-la aquí, busqueu el programa Via Lliure del dia 18/02 a les 11h)


L’entrevista li feien en motiu de l’edició en català del seu reconegut llibre Bésame Mucho, que es titula Omple’m de petons.

González, com sempre, va exposar les seves idees molt respectuosament. No va entrar en polèmiques ni desqualificacions, tot i que sempre s’entenia molt bé quan parlava del mètode Estivill. Va repetir diverses vegades que ell no explica cap mètode, sinò que senzillament proposa una criança respectuosa amb el nen, on primer es pensa en ell i el seu benestar, on l’infant no és vist com un enemic ni com un maquinador, i on els braços, el co-llit i el no deixar plorar es veuen i es viuen com un fet normal, i no com un motiu d’escarni cap als pares ni de desgavell psicològic cap als fills. També va deixar clar que tothom és lliure de fer el que cregui més convenient, i que ell el que fa és informar que a part de la opció A, existeix la B, i que la A no és una veritat absoluta.

Deixant de banda que la presentadora del programa donava la sensació que no es creia gaire res del que deia CG (la seva més gran preocupació era com tenir relacions sexuals amb la teva parella si practiques el co-llit amb els teus fills...) i que semblava més aviat pro-estivill i pro-conductisme (i que consti que no tinc res en contra d’aquesta noia, que em cau bé i em sembla una bona professional, tansols dic la impressió que em va causar), vaig poder constatar que ...com ho diria jo...”hay de todo en la viña del señor”, i el conductisme està mooolt i molt arrelat a la nostra societat.
Van trucar un parell d’oients afins a les idees de CG, que van explicar les seves experiències amb el co-llit o el fet de no deixar plorar. Jo mateixa vaig enviar un mail, on explicava com havia canviat la meva visió de la maternitat la lectura del Bésame Mucho i on agraïa que l'entrevistéssin i parlessin de la seva filosofia, ja que sembla que només existeixi SantEstivillJoTincElMètodeInfalibleiLaRestaSónTonteries...
Però la resta, incloent la presentadora com deia abans, van arribar a expressar bestieses tals com la de dir que és mentida que els mamífers coallitin i no tinguin comportaments conductistes, perque els gossos bé que són mamífers i fan pipí on els ensenyes, i els eduques i et creuen... (???????????????). Haig de confessar que amb el senyor que va dir això vaig flipar, perque a més anava de condescendent amb CG dient que ja l’entenia, que en un món ideal sí... però clar, la realitat és una altra...
Una altra persona, una dona crec recordar, va trucar dient que la vida és dura, i que als nens no se’ls ha de protegir i mimar, sinò preparar per la duresa de la vida....que avui en dia els nens estan molt malcriats i no es pot anar per la vida agafant-los sempre, etc etc... bé, un seguit de bestieses, que, potser dites d’una altra manera i argumentades (l’argumentació és imprescindible i aquí ningú argumenta però tothom opina) s’haurien pogut entendre i debatre, però que, mogudes pel simple esperit de contradicció i del “jo tinc raó, perque m’ho han ensenyat així”, sonen a burrades d’alt nivell.

En acabar l’entrevista em va quedar un regust amarg a la boca.

Serà possible que sigui tan difícil d’entendre el que diu CG?
Realment és tan complicat pensar que el teu fill és bo, que necessita afecte per sobre de tot, que pots tenir una vida plena i completa sense haver d’aplicar mètodes conductistes?

Sempre he dit que qualsevol extrem és dolent, i sé que inconscientment alguna vegada se m’escaparà alguna actitud conductista amb la meva filla (crec que és inevitable, la nostra generació s’ha criat majoritàriament sota aquest prisma conductista ), però també sé que conscientment, sempre que pugui, seguiré el meu instint de mamífer, abraçant i protegint la meva cria, dormiré amb ella sempre que ho necessiti, li estalviaré tots els plors que pugui...en definitiva, la criaré utilitzant la meva millor arma: l’amor.
Patufa

5 comentaris:

Ro ha dit...

Moltes gràcies per l'enllaç, he pogut escoltar l'entrevista (CG com sempre meravellós) i el que sí que es nota és que la presentadora està com "incòmode" de vegades (tot i que ho fa bé), jo crec q va aplicar el "mètode" als seus fills o com a mínim se li nota que no va dormir amb els pares (ho comenta, diu que no li deixaven). No acaba d'entendre aquesta opció.

grup de suport a la criança ha dit...

Hola Ro,
me n'alegro que l'hagis pogut escoltar. I sí, la paraula és "incòmode"... no se la veia gens còmoda fent l'entrevista, o si més no, no li veia el què al que dèia en CG.
Per cert, no sé tú, però jo quan sento parlar en CG m'entra un bon rotllo i un relax...

Patufa

MÒNICA ha dit...

Sempre recomano a les amigues embarassades que llegeixin en Carlos González, i és curiós com alguna que se n'enreia i tenia molt clar que deixaria plorar la nena, un cop ha tingut la criatura ha acabat coallitant!
I estic segura que moltes mares no ho fan per prejudicis i pel "què diran", enlloc de fer el que ens diu el cor ens entestem a ensenyar a dormir als nostres nens!

Andrea-Ilítia ha dit...

Doncs si el conductisme i el mètode Estivill encara estan molt arrelats dins la nostra societat, penso que en part per ignorància però també penso que hi ha moltes famílies que el que busquen es la seva comoditat, per això hi ha puc ús de la lactància materna, no al co-llit i com més hores dormi seguides millor, el no molestar...

Jo des de que va nèixer la meva filla m'ha canviat totalment el concepte que tenia de la criança dels fills, i com molt bé dius Patufa jo sempre intento seguir el meu instint, i aquest sempre em diu que no haig de deixar plorar a la meva filla per dormir.

heidi ha dit...

És llastimós veure la gent del meu voltant com em miren per no aplicar el mètode estivill...

Els meus pares no van fer servir mai el mètode estivill ni res q se li assemblés amb mi (jo era de les que coallitava per sistema amb els meus pares), i bé q sóc aquí, feliç i intentant criar la meva filla, amb tot l'amor q sóc capaç de donar-li...