QUI SOM

Si tens fills (o planeges tenir-los) , si tens dubtes sobre la criança, si t'agradaria trobar un grup de pares/mares que et poguessin ajudar, recolzar..si busques informació sobre la Lactància Materna, sobre l'alimentació complementària o sobre el son dels infants, si les teves nits són mogudes, si fa poc que has tingut un bebé i estàs en ple post part i ningú t'entén, o simplement, t'agradaria compartir amb nosaltres les teves experiències, no ho dubtis, VINE! Ens podràs trobar el SEGON I QUART DISSABTE DE CADA MES al Centre Cívic de PLA DE PALAU (COSTAT PARC MIGDIA) de 16.30 a 18.30

dilluns, 31 de desembre de 2007

Propòsits per l'any nou

A part dels clàssics (fer dieta, fer més exercici i controlar la mala llet), tinc més propòsits o desitjos, dieu-li com vulgueu, per aquest proper 2008.

I com que crec que són comuns a moltes i molts de nosaltres, aquí us els deixo.

- Aprendre de la meva filla que amb un somriure i un petó s'aconsegueix quasi tot

- Entendre que el benestar de la meva filla és el meu benestar. Si ella està contenta i feliç, jo també ho seré.

- Assumir que educar no és gens fàcil...per molt que a la resta de la gent li ho sembli!

- Aprendre dels meus errors i no deixar que res ni ningú m'aixafi la millor experiència de la meva vida: ser mare.

...i sobretot:


- Convèncer-me que sóc una bona mare, la millor que podria tenir la meva filla. Amb els meus errors, nervis i dubtes... però també amb tot el meu amor, tendresa i atenció cap a ella.


QUE TINGUEM UN ANY 2008 PLE D'ALEGRIES!

BON ANY A TOTS!


Patufa


dilluns, 17 de desembre de 2007

Boomerang

Un Boomerang és una antiga i senzilla arma utilitzada pels aborígens australians per caçar, que té la peculiaritat que la llences, arriba molt lluny i després torna al seu punt de partida.

Bé, doncs quan tens un fill, moltes vegades la vida et sembla això, un Boomerang.

Quan creus que has avançat, que s'han acabat aquelles nits horribles sense dormir, aquells àpats escandalosos amb purè per tot arreu, aquells gemecs insistents cada cop que el deixes un momentet a terra perque has d'anar al lavabo....PATAPAM! el boomerang torna!
Per què tooooot a la vida són fases, etapes que s'han d'anar superant i que, per molt que ens ho vulguin vendre, no són lineals, no tenen un principi i un final concertats, sinò que són un vaivé, un yo-yo, una molla... un Boomerang, que en dic jo.

I quin és el remei? PACIÈNCIA
Sí, paciència i pensar que arribarà un dia que no ens n'adonarem i ja haurem passat a la següent fase. Com en aquell videojoc on et quedes encallat després d'haver lluitat tan bé, i no te'n surts, et falta taan poquet per arribar al següent nivell...i no hi ha maneres, penses que et quedaràs tancat per sempre en aquell forat i no podràs veure mai més quines grans aventures t'esperen darrera aquella maleïda porta que no sé com obrir i no hi ha maneres de trobar la clau i a sobre m'estan acribillant els monstres...!!!!

Però sí, arribarà aquell dia, i veurem que tota la nostra paciència haurà servit, que tots els carinyos i tendreses que hem donat al nostre fill superant els nostres nervis, pors, dubtes i males llets, per què no dir-ho, l'han ajudat. I veurem que tooota aquella gent que ens deia que no ho fèiem bé, que ens equivocavem, que blablablablablá, al final no ens van vèncer i s'hauran de menjar les seves paraules amb patates (tot i que no ho fan mai...), i haurem passat de nivell! i estarem tots més contents i feliços, i....

...començarem unes noves etapes, i llançarem el Boomerang!

I ja sabem què passa després, no?

Patufa

dimecres, 5 de desembre de 2007

INAUGURACIÓ DEL GRUP DE SUPORT A LA CRIANÇA DONA'M LA MÀ

El proper dissabte dia 15 de desembre a les 16.30h al Centre Cívic Pla de Palau (a tocar del Parc del Migdia, a dins de la biblioteca Ernest Lluch) INAUGURAREM OFICIALMENT " DONA'M LA MÀ".

HI ESTEU TOTS/ES CONVIDATS!!!

dissabte, 1 de desembre de 2007

"Breast Crawl", la manera més natural de començar a mamar

El Breast Crawl és un fet natural que consisteix en que, quan el recent nascut és colocat sobre la panxa de la seva mare just després de néixer, aquest té la capacitat de gatejar o més ben dit, d'arrossegar-se per ell mateix fins trobar el pit de la mare, i començar així la primera presa de llet materna de la seva vida. Per això aquí es tradueix per Gatejar per mamar
Segons la Unicef i la OMS, aquest és el mètode més natural i espontani per iniciar la lactància materna i per això recomanen que tota mare i bebé tingui l'oportunitat d'experimentar aquesta meravellosa experiència.
A la pàgina breastcrawl.org hi ha molta més informació i un video, que penjo aquí en castellà.
És un xic llarg, però val la pena veure'l, és molt emocionant, i ens ensenya que el recent nascut no és un èsser incapaç, ben al contrari...

Patufa


video

dijous, 29 de novembre de 2007

50 raons per donar de mamar

A la web "Bebés y más" he trobat aquest llistat de raons per donar de mamar. És fruit del compendi d'investigacions i notícies trobades sobre aquest tema a la xarxa, i tot i que n'hi ha d'òbvies, d'altres que potser no estan del tot demostrades i d'altres que poden semblar increïbles, crec que són 50 raons vàlides per animar a la lactància materna.

1.Afavoreix la relació afectiva entre mare i fill
2.Produeix un benefici psicològic a la mare, el pare, el nen i la familia
3.Disminueix la incidència de mort súbita del lactant
4.Afavoreix un millor desenvolupament socio emocional del nen
5.Afavoreix un millor desenvolupament psicomotriu
6.Permet un millor creixement
7.Ajuda a una millor recuperació de malalties
8.Prevé la desnutrició
9.Disminueix el risc de morir
10.Satisfà les necessitats de succió del nen
11.Disminueix la frequència de càries dentals del nen
12.Disminueix la necessitat d'ortodoncia
13.Impedeix el desenvolupament de gèrmens patògens a nivell intestinal
14.Permet que l'aparell digestiu es desenvolupi amb rapidesa
15.Disminueix les probabilitats de còlics del lactant
16.Disminueix el risc de diarrees
17.No existeix la preocupació de l'escassetat de fórmules per situacions d'emergència
18.Disminueix el risc de càncer infantil
19.Disminueix el risc de diabetis
20.Disminueix el risc d'obesitat
21.Disminueix el risc d' infeccions d'oída
22.Disminueix la freqüència de malalties respiratòries
23.Disminueix el risc de malalties alèrgiques
24.Disminueix el risc de dermatitis del bolquer
25.Conté lactoferrina que transporta el ferro i augmenta les defenses
26.Disminueix la incidència de càncer de mama y de càncer d'ovari
27.Disminueix el sagnat puerperal
28.Disminueix el risc d'osteoporosi
29.Redueix la depressió postpart de les mares
30.Retarda el restabliment de la menstruació, espaiant els naixements
31.Afavoreix l'educació dels altres fills en la pràctica de la lactancia materna
32.Disminueix la tendencia d'abús infantil
33.Afavoreix la realización de la dona en el seu paper demare
34.És més pràctica. Facilitza l'alimentació durant la nit, viatges...
35.Estalvia temsp i diners
36.És més higiènica i estèril
36.Té la composició ideal i completa per cada moment
37.Conté tots els elements nutritius
38.Produeix estalvi en els serveis de salut
39.No contamina el medi ambient
40.No requereix combustible per la seva preparació
41.No requereix envàs
42.Disminueix la freqüència de consultes mèdiques
43.Disminueix l'ús de medicaments
44.Disminueix la freqüència de consultas farmacèutiques
45.Redueix la freqüència d'ingressos hospitalaris
46.Disminueix la freqüència de proves mèdiques complementàries
47.Té sempre la temperatura adequada
48.Es produeix sempre en la quantitat justa i necessària
49.No deixa residus ni desperdicis
50.Disminueix la freqüència d'abandonament del recent nascut

Patufa

dilluns, 26 de novembre de 2007

El nostre fill ens entén

Sí, i desde ben petit. I ho dic per bé. És a dir, no em refereixo al que molta gent diu (tant del carrer, com suposats pediatres i entenedors del comportament infantil) : que ens entén i ho utilitza per torejar-nos, fer-nos la punyeta o fer-nos xantatge emocional, que ens entén i se n'aprofita... Tot al contrari.
Està demostrat que als pocs dies de néixer, ja reconeix la veu que li és més familiar i propera, la de la mare; i poc a poc va assimilant les seves tonalitats, modulacions i expressions. La seva capacitat de parla no s'establirà fins més endavant, a partir de l'any, quan començarà a dir paraules soltes, després frases senzilles, i així fins arribar al dia en el qual ens arribarà quasi a cansar a base de preguntes, explicacions i promeses. Però la capacitat de comprensió l'assoleix molt abans. Ens entén quan li diem que és el nostre "torronet de crema", quan li diem que és el més guapo del món, o quan li expliquem que el papa és fora però que arribarà desseguida i l'omplirà de petons...Ens entén quan comencem a dir-li "això no", "no tooquis", "ves amb coompte"...Quan li preguntem "que vols venir amb la mama?" i aixeca els braços, quan li diem "que vols el pipo?" i para la mà amb un gran somriure, quan li expliquem que "t'has de menjar aquesta verdura tan bona que t'ha fet la mama, que així creixeràs mooolt i molt" i obre la boca davant la cullera... Ens entén quan li parlem amb amor, paciència i bones maneres.
Doncs si ens entén, perquè no ho utilitzem per comunicar-nos amb ell, des de ja? No estic dient d'establir converses amb ell, com si parléssim amb l'amic de tota la vida, però sí que dic que el nostre fill no és un ninot de cera inert, amb ell podem interactuar des de ben petit de diferents maneres: amb carícies, amb imatges, amb música...perquè no amb la paraula?
No és millor, quan el nostre fill s'entesta a no menjar-se el plat de sopeta, en comptes d'enfadar-nos i dir-li cridant que s'ho ha de menjar perquè li diu sa mare, que si no s'ho menja és "dolent i la mama s'enfada", explicar-li dolçament que ho ha de fer, perquè així creixerà, perque després vé el pollastre que tant li agrada, perque en acabat podrà jugar una estoneta? No és millor, quan no vol dormir, parlar-li a cau d'orella, suau i dolçament, i dir-li que ha de dormir i descansar, que la mama és allà, que no el deixarà plorant...
No és millor fer servir la comunicació amb ell? La comunicació sensitiva: acaronant-lo, agafant-lo, somrient-li, fent que senti el teu alè, el teu cor, ; i la comunicació verbal: xiuxiuejant-li paraules dolces, explicant-li que ha de dormir i somiar, que ha de menjar, que és el "torronet de la mama" i que no el deixarà mai...

O com preferirieu vosaltres que us tractéssin?

Patufa

dijous, 22 de novembre de 2007

EL QUE ESTIVILL HA OBLIDAT DIR-TE (I)

1. ELS NENS NO HAN D'APRENDRE A DORMIR.
Ja en saben, des d'abans de néixer, però clar, NO DORMEN COM ELS ADULTS.
SENSE FER RES, ALGUN DIA DORMIRÀ COM UN ADULT.
Així doncs...pateixen de debó un TRANSTORN PER MALS HÀBITS ADQUIRITS? UN TRANSTORN QUE S'ACABA "CURANT" SOL?

2. EL PLOR CONTINUAT d'un bebè allibera CORTISOL, hormona de l'estrés que pot PERJUDICAR GREUMENT EL DESENVOLUPAMENT DEL SEU CERVELL IMMADUR.

3. SI EL BEBÈ ACABA VOMITANT NO ÉS PER CRIDAR L'ATENCIÓ I SÍ QUE ÉS GREU.
Quan s'allibera CORTISOL per l'estrés que causa el plor sense consol el bebè es colapsa.El seu cos no pot tolerar grans quantitats d'aquesta hormona i comença a alliberar ENDORFINES, l'hormona de la pau i contra el dolor. Aquestes dues hormones juntes i en gran quantitat PRODUEIXEN EL VÒMIT INNVOLUNTARI.

4. QUAN EL BEBÉ PLORA, PATEIX.
No saben fingir, ni manipular, no poden.
Per fingir o manipular cal un cervell desenvolupat i el seu NO HO ESTÀ. ÉS IMPOSSIBLE QUE ET MANIPULI!

5. "QUAN EL NEN VEU QUE NO TÉ RES A FER, S'ADORM PLÀCIDAMENT"
MENTIDA.
Deprés de plorar i d'estar exposat a l'estrés i GRÀCIES A LES ENDORFINES, el nen s'adorm exhaust. No l'has ensenyat a dormir. S'adorm DROGAT I CANSAT.

6. "El nen després d'unes setmanes d'aplicar el metode ja no es desperta"
EL NEN CONTINUA DESPERTANT-SE A LA NIT, però ja no confia en tu.
Ja no et reclama.
HA APRÉS A DORMIR-SE SOL?
NO.
Ha aprés que no pot confiar en tu.
Ha aprés que plorar NO SERVEIX PER A RES.


"PER DORMIR COM UN ADULT PRIMER CAL SER UN ADULT."

CADA BEBÉ DORM AL SEU RITME

He llegit un article que m'ha cridat força l'atenciò. Potser a moltes famílies els hi anirà saber que el seu fill és com és i potser algún día el dormir poques hores serà un record.....
L'article diu que els bebés que dormen a la seva hora i durant tota la nit es una minoría, no ens hem de sentir culpables si el nostre no porta el ritme que voldriem. Hem de tenir calma i fer passar les situacions de tensiò amb amor i sobretot amb paciència, perquè una cosa es segura...... tard o d'hora tots tindrem nits llargues i sense despertars.
La clau està en marcar les diferencies entre el día i la nit. Perquè sino no entendrà perquè a unes hores pot jugar, investigar, beure,menjar, o estar amb nosaltres, i a altres no, per lo que es possible que reclami aquestes activitats de matinada....
CLAUS:
1. Actitud: No s'ha de perdre mai els nervis, hem de crear tranquilitat i seguretat, si ens veu estressats, ell tambè ho estarà.
2. Continuitat: Ha d'associar diverses rutines amb el fet de dormir.
3.Coherencia: La rutina ha de ser cada día, no ens hem de saltar ni un dia, si volem que el cicle marxi correctament.
4.Voluntat: No s'ha de deixar dormir a una hora inconvenient.... hi ha d'haver un marge de mitja hora. Si sortim a sopar esperarem que s'hagi adormit i així el seu cicle no es desmarxarà.
5. Sentit comú: Si ens acostumem a dormir-lo cada dia als braços o passejarnt-lo en cotxet, no podem esperar que el día que ens cansem ell es conformi.

Aquestes pautes les trobo molt bè, per a qui li funcionin. A mi per exemple perquè la meva filla s'adormi no la puc deixar sola al seu llitet, i el fet que la seva mare la deixi allà perquè s'adormi soleta no li entra al cap........ que podem esperar tè 6 mesos!!!!!!!!! I la única manera que es pugui adormir es que jo la dormi als braços, sè que no ès la forma ideal perquè dormi, però la sensaciò que tinc de sentir el batec del seu cor contra el meu es increible i acaronar-la i cantar-li a cau d'orella la seva cançò preferida.....
Prefereixo fer-la dormir així que no haver de sentir-la plorar minuts i minuts i que dormi esgotada de tant plorar....
I ja s'adormira ella soleta quan estigui preparada!!!!

dimarts, 20 de novembre de 2007

El perquè del nostre nom

Grup de Suport a la Criança de Girona.
Analitzem-ne el significat:
Grup, perque som una colla de mares, de procedència diversa, amb fills d'edats diferents, amb vivències, pensaments i experiències de tota classe, però amb un objectiu que ens uneix: la voluntat de fer créixer els nostres fills amb amor. ( Per cert, de moment només som mares, però sabem que ben aviat molts pares i professionals se'ns uniran!)

de Suport, perque cadascuna de les experiències que vivim com a mares, si bé són personals i intransferibles, poden ajudar a altres mares, pares i familiars a veure punts de vista diferents als que en un moment determinat ens aferrem. Llegir, escriure, parlar o escoltar, tot és benvingut. Compartir dubtes, pors, alegries i també tristors, aquesta és la finalitat.

a la Criança, perque tots els components d'aquest Grup pensem que la millor manera d'educar els nostres fills (actuals i futurs) és en l'amor, el respecte, la dedicació i el compromís, que és el que creiem que fomentarà la confiança i la comunicació entre nosaltres i els nostres fills tota la vida. Per nosaltres termes com "alletar a demanda", "dormir sense llàgrimes" o "coallitar" formen part del nostre vocabulari, sense ser motiu d'exclamació, burla o oposició. Creiem en l'instint i en l'amor. No creiem en mètodes ni en teories, sino en experiències i emocions. No volem jutjar ni adoctrinar, tansols aportar el nostre granet de sorra a qui ens vulgui escoltar, i fer que la vivència de ser pares sigui un camí un xic més fàcil.

de Girona, doncs perque de moment és on hem decidit trobar-nos físicament, però som de tot Catalunya, i esperem tenir aviat companys i companyes de la resta d'Espanya i del món! Qui sap? Potser d'aquí un temps haurem de canviar el nom.... Aquest blog serà el nostre punt de trobada emocional, on tothom hi serà benvingut.

Quan neix un nen, neixen tres persones: un fill, un pare i una mare. I tots tres se senten igual de desprotegits davant la seva nova vida. Un xic d'ajuda no vindrà pas malament, oi?

Patufa

Ajudant a crèixer a l’Amàlia (9 + 7 mesos)

Estic encantada de que finalment aquest grup hagi començat a caminar.

Ser mare és com diu tothom una experiencia meravellosa i bla, bla, bla… pero no deixa de tenir moltes cares negatives i dures. En aquests moments per exemple per poder escriure això, haig de comptar amb l'ajut del meu home que està jugant amb la nostra filla, si no no ho podria escriure. Crec que la part més negativa de la maternitat (almenys per mi) ha estat l'entorn… i es que tothom ha estat mare, és pediatra i sap com fer les coses en tots moments i l'esport nacional és criticar qualsevol cosa que facis (tan si està bé com malament, l'important aquí és criticar). Per això crec que és de vital importància tenir un grup d'ajuda, comptar amb algú que et donarà un cop de mà i amb qui compartir les pors, les alegries i que et donarà consells i crítiques positives. Ser mare és molt difícil però si no estàs sola és d'agrair.

Jo sé que no ho faig 100% bé però hi ha algunes coses en les que crec, sobre les que he llegit i de les que m'he informat i encara que la meva filla no dormi 11 hores cada dia, no penso fer servir el mètode Estivill i encara que no s'engreixi tan com la filla del veí no li vull donar papilles preparades, ni pa amb pernil dolç, ni galetes i encara que parli més tard perque li parlem en dues llengües, doncs no passa res. En algunes de les meves conviccions no estic sola… hi sou moltes de vosaltres i per això crec en un món sense Estivill, sense mini-parques, amb mares donant el pit al mig de la rambla mentre prenen un café, amb pediatres que et diguin »ho estàs fent molt bé« enlloc de mirar nomès el percentil ….

Ajudant a crèixer a l’Amàlia (9 + 7 mesos)