Estic encantada de que finalment aquest grup hagi començat a caminar.
Ser mare és com diu tothom una experiencia meravellosa i bla, bla, bla… pero no deixa de tenir moltes cares negatives i dures. En aquests moments per exemple per poder escriure això, haig de comptar amb l'ajut del meu home que està jugant amb la nostra filla, si no no ho podria escriure. Crec que la part més negativa de la maternitat (almenys per mi) ha estat l'entorn… i es que tothom ha estat mare, és pediatra i sap com fer les coses en tots moments i l'esport nacional és criticar qualsevol cosa que facis (tan si està bé com malament, l'important aquí és criticar). Per això crec que és de vital importància tenir un grup d'ajuda, comptar amb algú que et donarà un cop de mà i amb qui compartir les pors, les alegries i que et donarà consells i crítiques positives. Ser mare és molt difícil però si no estàs sola és d'agrair.
Jo sé que no ho faig 100% bé però hi ha algunes coses en les que crec, sobre les que he llegit i de les que m'he informat i encara que la meva filla no dormi 11 hores cada dia, no penso fer servir el mètode Estivill i encara que no s'engreixi tan com la filla del veí no li vull donar papilles preparades, ni pa amb pernil dolç, ni galetes i encara que parli més tard perque li parlem en dues llengües, doncs no passa res. En algunes de les meves conviccions no estic sola… hi sou moltes de vosaltres i per això crec en un món sense Estivill, sense mini-parques, amb mares donant el pit al mig de la rambla mentre prenen un café, amb pediatres que et diguin »ho estàs fent molt bé« enlloc de mirar nomès el percentil ….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada