QUI SOM

Si tens fills (o planeges tenir-los) , si tens dubtes sobre la criança, si t'agradaria trobar un grup de pares/mares que et poguessin ajudar, recolzar..si busques informació sobre la Lactància Materna, sobre l'alimentació complementària o sobre el son dels infants, si les teves nits són mogudes, si fa poc que has tingut un bebé i estàs en ple post part i ningú t'entén, o simplement, t'agradaria compartir amb nosaltres les teves experiències, no ho dubtis, VINE! Ens podràs trobar el SEGON I QUART DISSABTE DE CADA MES al Centre Cívic de PLA DE PALAU (COSTAT PARC MIGDIA) de 16.30 a 18.30

dilluns, 3 de març de 2008

El puerperi, com superar-lo

El puerperi, tradicionalment, es considera el període de quaranta dies després del part. En teoria és el temps de "quarentena", en el qual el teu cos es recupera físicament, en què tot torna al seu lloc, en què es comença la lactància materna. És un terme que parla molt de característiques físiològiques. Però i les psicològiques?

Són uns dies de canvis enormes a la vida d'una mare i les hormones no el fan gens fàcil.

Fa temps, en una web italiana que ara ja no recordo, vaig trobar un text força divertit que he traduït pel blog, ja que crec reflecteix molt bé el que passa durant aquests 40 dies (que poden ser més o menys, però el que m'interessa és reflexar aquests dies d'incerteses, pors, nerviosismes i ploreres)

Aquí us el deixo, espero que us agradi i us serveixi a les properes mares.

Patufa

"Les teories més reconegudes afirmen que els dinosauris es van extingir a causa de la caiguda d’un gran meteorit a la Terra: no hi estic d’acord.
Segons la meva teoria, l’extinció dels dinosauris va ser causada pel naixement del seu primer fill. Sí, perque res, ni tansols un enorme meteorit que cau sobre planeta i canvia radicalment el seu clima et revoluciona tant la vida com el naixement del teu primer fill.

Et senties mare ja aquell matí, entre les rajoles lluents del teu bany, mentre la linea rosa apareixia.
Et senties mare mentre la teva panxolina deixava pas a una alegre panxassa.
Et senties mare mentre escollies el primer pijamet que vestiria el teu petitó.
Et senties mare mentre llegies tants i tants llibres de puericultura, devorant-los pàgina rere pàgina, aprenies cançons de bressol i trobaves consells a la xarxa.

Després, entre crits, suor, llàgrimes i sang, vas naufragar a la illa de la teva maternitat real.

I per molt que al teu voltant hi hagi un munt de gent, com a bona nàufrag, estàs completament, innegablement sola.

Em corregeixo, no estàs pròpiament sola : amb tú hi ha un petit àlien calb que s’ha empassat una sirena, l’interruptor de la qual no trobes.

Que maca que era la teva panxassa, mentre la portaves a passejar (sense haver-li de posar bodi-mitjons-pelele-saquet-guants-bufanda-gorro, sense haver de tornar a començar de bon principi just acabat de vestir-lo, perque, és clar, ha vomitat)! Tothom la mirava, amb una barreja d’emoció i veneració.

Que n’era de bo el teu fill, que menjava quan tú ho feies, dormia i si no dormia nedava plàcidament en el mar Amnios, es divertia escoltant la teva veu, seguia les teves carícies amb els peuets. No feia caca, només pipí, però tot reciclable cent per cent.

El nen real, amb el qual ara et trobes, juga brut.
Ell vé de 9 mesos de ‘dolce far niente’ , tú vens d’almenys tres mesos d’acidesa, inflors, incontinència, insomni i mal d’esquena. Sense contar les últimes hores, segurament insomnes i probablement a dejú, durant les quals has cremat almenys 14.000 calories. En aquest partit les forces no estan igualades.

Per això, ressigna’t, capitula al caos i fes-ho alegrement : el caos és vida!

Durant els primers quaranta dies després del part, sigues pacient, amb el teu fill però sobretot amb tu mateixa.

Si abans el terra de casa brillava, ara accepta que estigui una mica brut.
Si abans era una mica brut, accepta que ara sigui de multa de MediAmbient.
Si ja era de multa de MediAmbient, ara intenta aconseguir un detector de metalls per poder trobar les claus del cotxe.
Però fes’ho amb un somriure a la boca: és la natura que segueix el seu camí.

No estiguis de peu si pots sentar-te. No estiguis asseguda si pots estirar-te. No estiguis estirada si pots dormir.
Envia a pastar fang a aquell que et digui que aprofitis el son del nen per fer coses de casa: aprofita el son del nen per dormir tú també. No hi ha res més relaxant que un nadó dormint al teu davant, i segurament ell, si et sent propera, dormirà més, amb benefici pels dos.

Dones de mamar? La teva parella no té tetes, però sí que pot llevar-se per canviar-li el bolquer, o per ajudar-te almenys un cop durant la nit.

Dones biberó? Prepara tres bibis per nit i posa’ls a la nevera. Fins i tot l’home més endormiscat no aconseguirà equivocar-se en la dosis de llet en pols si el bibi ja el tens preparat. Una excusa menys! Fes-lo fora del llit! Els fills es fan en parella, i en parella van criats! I si hagués d’objectar que ell és el que treballa i porta les garrofes a casa, mentre tu estàs “de vacances” de la feina, fes-li notar que ell els diumenges (i potser fins i tot els dissabtes) no treballa, i per tant és just que almenys una nit a la setmana tú també tinguis la llibertat de poder gaudir d’un son reparador.

Sigues indulgent: amb el teu fill, però sobretot amb tú mateixa.

Rendeix-te als menjars preparats, a les carmanyoles que et porta la mare, a l’enciam ja neta i preparada en bosses, als “bocaditos de merluza” congelats...

Aprecia la suavitat i voluminositat de les tovalloles sense planxar, les arrugues naïf de les samarretes... Pensa que s’haurien arrugat igualment mitja hora després de posar-te-la : en definitiva, t’estalvies mitja hora !

Escolta el teu cos, ves a dormir encara que només siguin les 9 del vespre si estàs cansada. Ja tindràs temps de veure la tele o llegir aquell llibre més endavant.

I si en tens ganes, recrea aquell vell, antiquat i sagrat costum dels quaranta dies de fa anys: la puerpera, o sigui tú, es traslladava a ca la mare, o la sogra (només en cas de molt bon rotllo) i no havia de pensar a res més que en ella i el seu fill, aprendre a coneixer-lo, a conèixer-se com a mare.

I si tots aquests consells t’haguéssin de semblar inútils, et deixo l’últim, potser el més important: el puerperi dura quaranta dies, poc menys de 6 setmanes, poc més d’un mes.

És un temps que et semblarà infinit mentre el vius, però que passarà aviat.

I el més bonic i més ridícul és... que després et trobaràs que l’enyores.

Per tant, entre una llàgrima i l’altra, gaudeix-lo !"

1 comentari:

heidi ha dit...

Mare meva, quanta raó que tens!