El cervell del nadó

He decidit penjar un vídeo on podreu veure el capítol "El cerebro del bebé" del programa REDES que fan a La2, i que presenta i dirigeix Eduard Punset, un comunicador increïble, que a través dels seus programes, llibres, escrits, blogs, etc. ens transmet coneixements científics que poden ajudar a fer la nostra vida més plena (és una opinió personal, fruit d'escoltar-lo i llegir-lo).

En aquest programa, mitjançant petits documentals i una entrevista amb Sue Gerhardt, psicòloga i escriptora que ha dedicat la seva vida professional a l'estudi del desenvolupament emocional dels nadons i les seves conseqüències a llarg termini, Punset ens intenta explicar la gran importància que té en els primers anys de vida del nadó l'amor, com a motor del desenvolupament emocional de les persones.

És un video llarg, però que val molt la pena. Si teniu una estona, no deixeu de mirar-lo (estic segura que alguns ja el coneixereu), crec que pot ajudar a molta gent.

Us deixo una frase extreta del programa, que crec que desbarata moltes pseudo-teories molt de moda actualment:

PARA QUE UN SER HUMANO SEA REALMENTE INDEPENDIENTE, DEBE HABER SIDO PRIMERO UN BEBÉ DEPENDIENTE







Patufa

Boomerang

Un Boomerang és una antiga i senzilla arma utilitzada pels aborígens australians per caçar, que té la peculiaritat que la llences, arriba molt lluny i després torna al seu punt de partida.

Bé, doncs quan tens un fill, moltes vegades la vida et sembla això, un Boomerang.

Quan creus que has avançat, que s'han acabat aquelles nits horribles sense dormir, aquells àpats escandalosos amb purè per tot arreu, aquells gemecs insistents cada cop que el deixes un momentet a terra perque has d'anar al lavabo....PATAPAM! el boomerang torna!
Per què tooooot a la vida són fases, etapes que s'han d'anar superant i que, per molt que ens ho vulguin vendre, no són lineals, no tenen un principi i un final concertats, sinò que són un vaivé, un yo-yo, una molla... un Boomerang, que en dic jo.

I quin és el remei? PACIÈNCIA
Sí, paciència i pensar que arribarà un dia que no ens n'adonarem i ja haurem passat a la següent fase. Com en aquell videojoc on et quedes encallat després d'haver lluitat tan bé, i no te'n surts, et falta taan poquet per arribar al següent nivell...i no hi ha maneres, penses que et quedaràs tancat per sempre en aquell forat i no podràs veure mai més quines grans aventures t'esperen darrera aquella maleïda porta que no sé com obrir i no hi ha maneres de trobar la clau i a sobre m'estan acribillant els monstres...!!!!

Però sí, arribarà aquell dia, i veurem que tota la nostra paciència haurà servit, que tots els carinyos i tendreses que hem donat al nostre fill superant els nostres nervis, pors, dubtes i males llets, per què no dir-ho, l'han ajudat. I veurem que tooota aquella gent que ens deia que no ho fèiem bé, que ens equivocavem, que blablablablablá, al final no ens van vèncer i s'hauran de menjar les seves paraules amb patates (tot i que no ho fan mai...), i haurem passat de nivell! i estarem tots més contents i feliços, i....

...començarem unes noves etapes, i llançarem el Boomerang!

I ja sabem què passa després, no?

Patufa